La batalla urbana pel dret a la salut

Text de l'Eix d'Ecologia 

La població de Barcelona respira diàriament un aire que no compleix de lluny les recomanacions de l'Organització Mundial de la Salut (OMS), ni tampoc la normativa europea. És un problema que pateix tota l’Àrea Metropolitana (AMB), però cada cop comptem amb més proves i estudis epidemiològics que ens certifiquen que això té greus efectes per la salut. Si ens acostéssim a les recomanacions de la OMS, la població de l’AMB s’estalviaria a l’any: 31.100 casos de bronquitis aguda en infants, 5.100 casos de bronquitis crònica en adults, 54.000 casos d’asma i la esgarrifant xifra de 3500 morts prematures. Ja fa temps que és ben sabut que la contaminació afectava el sistema respiratori i cardiovascular. La nova frontera per la recerca ha estat descobrir com la pol·lució afecta al sistema nerviós. Un estudi centrat en escoles de Barcelona i municipis veïns ens ha demostrat que retarda el desenvolupament cognitiu dels més menuts. Altres estudis a Europa i EUA remarquen una relació directa amb l’Alzheimer precoç. Els costos en matèria de salut per la seguretat social generats per aquesta problemàtica a l’AMB s’eleven als 6400 milions d’euros.
 
La causa de què estiguem exposats a un aire tòxic és clara: un excés de trànsit privat. A Barcelona hi circulen massa cotxes, 5900 turismes per km2, quan són 2200 o 2600 els que circulen per Madrid i València respectivament. També són molt superiors a les xifres de ciutats europees: 1500, 1370 i 800 turismes per km2 transiten per Londres, Amsterdam i Oslo. Aquesta elevadíssima densitat ve donada per la facilitat que ofereix la nostra ciutat al cotxe i la moto. Les vies àmplies de l’Eixample, per exemple, permeten una circulació molt ràpida, en molts carrers paral·lels, on es prioritza el cotxe en la regulació semafòrica.
 
Els experts coincideixen: l'única manera per millorar la qualitat de l’aire és treballar per una mobilitat sostenible, reduint el trànsit privat i incentivant-ne el públic. Per això, en la necessitat de reduir els cotxes i les motos de la ciutat, la lluita pel dret a la salut coincideix amb moltes altres necessitats ambientals i socials. La crisi energètica, el canvi climàtic i la pugna per l’espai públic reclamen menys trànsit a la ciutat. Mentre només un 17% dels barcelonins es desplacen en cotxe o moto, els vehicles ocupen més de la meitat de l’espai públic. Una ciutat amb menys trànsit és una ciutat menys sorollosa i més habitable, especialment per nens i gent gran, però també una ciutat més segura.
 
El problema de Barcelona és crònic, per això no té sentit abordar-lo només els dies que hi ha episodis, és a dir, mesures de contaminants especialment altes, sinó que la ciutat necessita canvis estructurals i profunds en el sistema de mobilitat. Per primera vegada l’Ajuntament de Barcelona ha presentat un pla integral i calendaritzat, amb múltiples mesures per combatre la contaminació. Per una banda s’aposta per una Zona de Baixa Emissió (ZBE) intra-rondes, efectiva a partir de l’any 2020, però amb aplicació en dies d’episodi a partir del 2018. Les ZBE s’han aplicat a més de 200 urbs europees, en molts casos acompanyades de peatges i d’increment de l’oferta del transport públic. El frau dels vehicles dièsel -què emeten més gasos contaminants dels que registraven els controls- fa que el sistema d’etiquetatge de la DGT sigui clarament insuficient, per això, aquesta mesura ha d’anar acompanyada de moltes complementàries, entre elles la incentivació del transport públic. El transport públic és més eficient energèticament, més equitatiu, genera més llocs de treball per km de desplaçament i ocupa molt menys espai públic que el transport privat.  La creació de nous carrils bus  i el desenvolupament de la Fase 5 de la nova xarxa seran una realitat el 2017. Els km de carrils bici es triplicaran al llarg del mandat i l’ampliació del Bicing serà efectiva a partir del primer trimestre l’any vinent. Per primera vegada, un ajuntament incentivarà donar de baixa un vehicle contaminant. Si l’usuari no es compra un cotxe nou, podrà gaudir d’abonaments anuals pel transport públic.
 
Una altra esfera d’accions tenen a veure amb alliberar espai per l’ús dels vianants i ciclistes amb la implantació de 6 superilles i pacificacions en eixos principals que responen a reivindicacions històriques veïnals. Les noves ordenances fiscals i una nova tarifació de l’aparcament també ha d’ajudar a reduir l’ús del cotxe. Es dirigiran polítiques per promoure l'electrificació de les flotes de taxis i de repartiment, que transiten de forma contínua per dins del perímetre de la ciutat.
 
La competència per fer complir la normativa europea de qualitat de l’Aire recau en la Generalitat i són molts els municipis catalans que pateixen el mateix problema. El canvi en el model de mobilitat d’avui és complex i ha de ser abordat des de les diferents institucions. Per això el Govern de Barcelona treballa en coordinació amb l’AMB i la Generalitat per abordar solucions integrals. L’Ajuntament de Barcelona contribuirà agilitzar la instauració de la ZBE metropolitana i establirà major col·laboració amb el Port i l’Aeroport pel control de les emissions contaminants. L’Ajuntament de Barcelona entén que la gravetat de la situació requereix una entesa entre administracions al marge de partidismes per garantir una millor qualitat de l’aire. Respirar aire net és un dret que hem de fer possible.

La Comuna, Escola del comú organitza el proper 17 de desembre una jornada de formació per aprofundir en com la reducció de la contaminació atmosfèrica a les ciutats és clau per la millora de la salut pública i com les polítiques públiques de mobilitat i urbanisme són imprescindibles per procurar ciutats més saludables. Inscriut-te! En aquest link trobareu tota la informació: http://escoladelcomu.cat/ca/activitat/contaminacio-atmosterica-barcelona-la-batalla-urbana-pel-dret-la-salut