Dilluns, 7 març, 2022

La Barcelona del segle XXI

Durant la primera quinzena de febrer, des del govern municipal de Barcelona vam anunciar l’inici d’algunes de les obres emblemàtiques que faran realitat un model de ciutat adaptat al segle XXI. Una ciutat necessàriament més verda i sostenible, amb un espai públic més amable per als vianants i més resilient als reptes climàtics i sanitaris que ja estem patint. Després de sis anys de govern de l’alcaldessa Colau, es comença a materialitzar allò que es podia intuir després de la victòria electoral del maig de 2015. L’agenda del canvi tenia una transcendència molt important, i ara es concreta amb un projecte de transformació de la ciutat inèdit des de la transformació olímpica dels anys 80. Aquest impuls parteix d’un municipalisme convençut que no es governa per administrar sinó per donar respostes als nous reptes plantejats.

Un d’aquests grans reptes és l’emergència climàtica. Els experts coincideixen a assenyalar que impactarà amb més duresa en les ciutats, que alhora són un dels agents responsables de l’escalfament global del planeta. En aquest context, cal actuar decididament per una regeneració urbana de la ciutat dirigida a equilibrar i democratitzar els usos de l’espai públic, pal·liar el dèficit estructural de verd i afavorir una mobilitat més sostenible. La desproporció actual és evident: Barcelona té més del 50% de l’espai públic dedicat a la circulació de vehicles i a l’aparcament en superfície, però només el 10% dels barcelonins utilitzen el cotxe. Amb sis mil vehicles per quilòmetre quadrat, som la ciutat europea amb la densitat de cotxes més alta. Tot i que l’OMS recomana tenir entre deu i quinze metres quadrats de verd per habitant, Barcelona només en té set, comptant Collserola. I el més preocupant: l’Agència de Salut Pública de Barcelona calcula que una mitjana de 1.000 persones moren cada any a la ciutat per culpa de la contaminació.

Per tot això, aquest mes de març s’inicien un conjunt d’actuacions que conformen, totes juntes, un salt d’escala en l’àmbit de ciutat del que anomenem Superilla Barcelona. El dia 1 de març va començar la necessària transformació perquè Via Laietana deixi de ser una autopista urbana. La nova Via Laietana tindrà voreres de més de 4 metres i connectarà millor els barris que fins ara separava, el Gòtic i el casc antic, creant-se quatre grans zones d’estada al llarg del carrer i més passos de vianants. La mobilitat sostenible en serà la protagonista, amb un carril bici segregat i un carril bus de pujada i un carril bus-bici de baixada.

Per altra banda, un cop acabats els treballs al col·lector, comencen els treballs per connectar el tramvia per la Diagonal. És una actuació cabdal per aconseguir una mobilitat més sostenible a la ciutat i amb un gran impacte en la mobilitat metropolitana. En aquesta primera fase, que acabarà a finals de 2023, el tramvia arribarà fins al carrer Girona. Aquest tram és el primer pas cap a la connexió de 9 municipis de l’àrea metropolitana, cosa que permetrà captar 222.000 viatgers diaris, reduint el pas de 12.500 vehicles privats cada dia.

El mes de juny serà el torn de la transformació dels primers carrers de l’Eixample en eixos verds i les primeres cruïlles en places. Amb aquesta actuació recuperem l’objectiu inicial de Cerdà per una ciutat més saludable en un districte que és el més dens i amb molt poc verd. S’imposa, doncs, un nou urbanisme que dona el protagonisme a les persones, amb carrers sostenibles més permeables per poder recollir més aigua i ampliant el verd.

Aquesta reapropiació de la ciutat i de l’espai públic té un significat especial a la Rambla. El carrer més simbòlic i conegut de Barcelona havia entrat en una dinàmica que prioritzava que fos un carrer més global que veïnal, i part de la ciutadania no se’l sentia seu. Per això, a partir del mes d’agost dibuixarem una Rambla amb més espai ciutadà, millor arbrat i que es modernitzarà, alhora que reconeixerà els espais històrics i singulars amb tres noves places que uniran el Gòtic i el Raval. Aquesta primera fase, de Colom a Santa Madrona, planteja allargar la Rambla per millorar la connexió amb el litoral, creant un nou espai urbà d’arribada al front marítim a la trobada entre el passeig, les Drassanes i Colom.

Estem convençuts que no es governa per administrar sinó per donar respostes als nous reptes plantejats

La regeneració urbana, però, abraça tota la ciutat. Durant el 2022 hi haurà actuacions a la plaça de les Glòries, l’avinguda Meridiana, als eixos de Sant Martí, a Pi i Maragall, al pont del carrer Santander, al Port Olímpic, al Parc Central de la Marina o a Can Clos.

La transformació del model de ciutat situa els fonaments d’un canvi estructural que va més enllà de l’urbanisme i que s’estén als àmbits social, econòmic i ambiental. Les prioritats i la nova agenda del programa de govern iniciat el 2015 han consolidat unes bases sòlides per garantir-ne la continuïtat més enllà de 2023.