#EnricMiravitllas #EnMarxa

Hora de mullar-se

En les properes setmanes els 41 regidors i regidores de  Barcelona hauran d'afrontar una disjuntiva: aprovar uns nous pressupostos o prorrogar els existents per 2015. Una decisió que, lluny del rerefons tècnic-comptable amb què massa sovint s'embolcallen aquestes qüestions, té implicacions socials, econòmiques i polítiques de primer ordre.
L'equip de govern ha posat damunt de la taula una proposta de pressupostos que trasllada intencions clares: avançar cap una Barcelona més justa socialment, més humana econòmicament i ambientalment més sostenible.
Així les coses, renunciar a aprovar uns nous pressupostos d'aquesta mena suposaria un fre a la necessària lluita contra el creixement de les desigualtats a la nostra ciutat. Entre 2008 i 2014, la renda del barri més ric de Barcelona ha passat de multiplicar per quatre a multiplicar per set la del barri més pobre. Prorrogar els comptes de 2015 implicaria, per exemple, no desplegar mesures que pal·lien l'emergència habitacional (6 milions d’euros per a subvencions de lloguers per evitar desnonaments) o que milloren estructuralment l'exercici efectiu del dret a l'habitatge (compra de vivenda a entitats financeres per a destinar-la a lloguer social, 10 milions).
Des d'una perspectiva econòmica, el cost de prorrogar els actuals pressupostos també seria elevat. La ciutat necessita oferir resposta a les 90.000 persones que busquen feina i no la troben, i al mateix temps començar a transitar cap a noves formes d’activitat econòmica.  La proposta de l'equip de govern inclou, entre d'altres mesures, 5,5 milions per a plans d'ocupació municipals. Una quantitat que suposaria la contractació de més de 500 barcelonins/es en situació d'atur, durant sis mesos, per a millorar la seva ocupabilitat mentre realitzen serveis d'interès social. Cas que no s'aprovin els pressupostos, aquesta acció de dinamització del mercat de treball no és podria dur a terme. Igual que la promoció d’activitat econòmica alternativa a la centrada estrictament en la maximització de beneficis. Sense uns comptes progressistes, Barcelona perdria l’oportunitat d’impulsar economies més preocupades per la generació de desenvolupament, cohesió i benestar pels seus veïns i veïnes (2 milions d’euros).


Finalment, la pròrroga pressupostària tindria conseqüències polítiques estrambòtiques que afectarien la qualitat de la democràcia a la ciutat. El govern de la llista més votada en les darreres eleccions hauria de governar la ciutat fent servir el pressupost de l'executiu municipal de l’anterior mandat, que –per a major contradicció- avui és el primer partit de l'oposició al municipi. Una anormalitat democràtica que les forces polítiques d'esquerres representades al consistori tenen l'oportunitat de corregir. No sembla lògic que l'actual majoria d'esquerres a l'ajuntament hagi de facilitar la prolongació d’un pressupost elaborat per la dreta, contra la voluntat majoritària dels barcelonins/es expressada a les urnes el passat mes de maig.