Homes de més de 40 anys amb corbata

Article de Gala Pin, Regidora de Participació i del districte de Ciutat Vella de l'Ajuntament de Barcelona. @galapita
Publicat a Eldiario.es 

 

Comparteixo un episodi d'aquesta setmana que m'he decidit a escriure perquè, en realitat, és representatiu de moltes situacions amb les quals ens trobem dins de la institució. I em temo que amb independència del color polític en molts casos:

Al poc temps d'arribar a l'ajuntament, vaig encunyar l'expressió "reunions d'homes de més de 40 amb corbata". Em semblava bastant il·lustrativa d'un tipus de reunions que es convertirien en habituals en la meva vida a partir de llavors: consorcis, juntes directives, consells d'administració, i que exemplificaven alguna cosa que ja sabíem, però que algunes no havíem viscut mai: els homes són els que estan en els llocs directius, als espais de decisió i representació, un biaix de gènere, i també d'edat que salta a la vista, alhora que es manifesta en la forma de ser i estar en les reunions. Aquells espais que fan que l'expressió "feminitzar la política" es carregui de sentit.

Aquesta setmana he assistit a una d'aquestes reunions d'homes de més de 40 amb corbata. Empresaris i representants de l'administració. És un lloc al que vaig regularment. Moltes vegades, arribo justa a la reunió. En les primeres reunions, en les quals no coneixia a ningú, m'anava directament al meu lloc, aquest indicat amb el cartell de "Gala Pin" plastificat. En la segona reunió, vaig arribar amb una mica d'antelació, em vaig anar al meu lloc i em vaig seure amb l'ordinador. En arribar el president, va saludar a les persones que estaven dempeus. En acostar-se a mi, vaig fer "amago" d'aixecar-me per donar-li la mà, però se'm va quedar encaixada la cadira i no vaig poder aixecar-me ràpidament. El president volia saludar-me, així que em va fer un petó en el front. La primera en el front. Biaix de gènere, d'edat i de classe. No l'hi l'hagués fet a d'altres dones presents a la sala. No vaig saber reaccionar. O més aviat, em vaig contenir la reacció. Fa temps que vaig aprendre que el meu cos té una reacció molt primitiva quan m'enervo (abans em passava una o dues vegades a l'any): se m'estarrufa el cabell del clatell. És imperceptible a l'ull humà, encara que jo sí que ho noto. En aquest moment, vaig sentir com se m'estarrufava el pèl del clatell, que des de fa anys és un senyal que he après a interpretar com "no reaccionis de manera visceral ara, perquè després et penediràs". Així que em vaig quedar perplexa. I frustrada.

Aquesta setmana, un any després, m'ha saludat donant-me la mà. "Bé, Pin, machote", he pensat. No hi havia una assistència massiva, així i tot, les dones érem clara minoria: quatre enfront de 12 o 14 homes. Una de les dones és la persona que pren l'acta (encara no he vist a un home prenent acta). Després de diverses intervencions, algú va cridar l'atenció al president sobre el fet que hi havia un nou membre (una dona, la quarta dona) a la sala que s'incorporava en aquesta reunió substituint a un antic membre. Transcric: "Clar que sí, com se m'anava a passar a mi aquesta bellesa?!". "A aquesta bellesa estem encantats de tenir-la aquí".

Perplexitat (que aquí vol dir "pèls en el clatell estarrufats"). La reunió va seguir el seu curs, i, quina casualitat, em tocava parlar a mi. Vaig deixar per al final la petició contundent que no es torni a interpel·lar una dona pel seu aspecte físic, el to va ser de rebot i certa repugnància. "No serà aquest president el que no ho faci, que és un donjuán". Riures adolescents dels homes de més de 40 amb corbata, compadreo. Perplexitat. Viatge en el temps.

Era el torn de paraula d'un altre home. Al final de la seva intervenció, va aprofitar per sumar-se a la meva sol·licitud. L'únic. Xiuxiuejos. La donaBellesaNouMembre, que en realitat, és la DonaRepresentantDUnImportantSectorEnLaCiutat, es va sentir interpel·lada. Així que va intervenir tímidament per dir que a ella ja li estava ben. Perplexitat amb neguit. En acabar la reunió, el president va venir a parlar amb mi. Em va comentar en to jocós que si jo sabés els comentaris que li fa a la seva dona, no sé el que podria arribar a enfadar-me.

Reunions d'homes de més de 40 amb corbata. En un món d'homes, amb mirada d'homes, amb gestos d'homes, amb tracte d'homes, amb sordesa d'homes. El que es ve anomenant heteropatriarcat.