Guanyem oportunitats educatives, guanyem el futur

En educació, si es vol, es pot. Barcelona és una ciutat valenta que, en tan sols un mandat i malgrat el context normatiu advers de la LEC i la LOMCE, ha capgirat el timó de l’educació de la ciutat cap a un model d’escola pública, laica, verda i feminista. Tot just quatre anys després comencem a assaborir-ne els fruits, en forma de més justícia social i equitat, gràcies al combat sense ambigüitats que hem lliurat contra la segregació escolar i les desigualtats educatives.


Un primer exemple el tenim en el pla de xoc contra la segregació que acabem de posar en marxa, i que ve a completar els esforços i els recursos esmerçats en el pla de barris per l’educació: 67 professionals més a les escoles i instituts públics de la ciutat per atendre la diversitat, un programa d’escoles enriquides per garantir la igualtat d’oportunitats de l’alumnat més desfavorit, i un servei renovat i ampliat de detecció de necessitats educatives específiques a bressol. En l’àmbit de la petita infància, també hem de posar en valor la posada en marxa d’un sistema de preus públics basat en la tarifació social, i l’increment d’hores de suport educatiu.


Aquests quatre anys també hem promogut l’obertura de nous centres públics: 6 escoles bressol, 3 espais familiars per a la petita infància, 18 centres d’ensenyament obligatori i 2 centres de formació professional. A més, hem obert 10 noves línies en centres públics ja existents, i hem construït les noves seus de l’Escola Massana i de l’Escola Municipal d’Audiovisuals. Barcelona vol més educació pública, i nosaltres hi hem donat resposta. Per primer cop, la demanda d’escola pública ha superat la d’escola concertada, i estem convençuts que aquesta forta embranzida que hem donat, després d’anys d’estancament, hi té molt a veure.


La transformació educativa recent, però, no només hem de mesurar-la en termes quantitatius, també hem endegat una transformació qualitativa del model d’educació pública que volem. En un món cada cop més desigual, l’accés a la cultura serà clau per prevenir l’exclusió social, i l’educació en resulta la porta d’accés. Per això hem promogut l’ampliació i reforma de grans equipaments d’educació artística, hem posat en marxa nombrosos programes d’educació i cultura, d’educació en el lleure, i hem projectat dues noves escoles municipals de música. Tampoc hem oblidat la importància de les persones grans, promovent iniciatives d’educació al llarg de la vida, ni la innovació educativa que necessitem per la millora a través de les xarxes pel canvi.


Per això és molt important que aquesta empenta no s’aturi, i molt especialment, cal evitar que es reverteixi. Ernest Maragall, i les forces que tant abans com ara representa, no poden ser garantia de continuïtat de la bona feina feta. Hi ha raons de pes per estar preocupats. Recordem molt bé la Llei d’Educació de Catalunya del 2009 que ell va impulsar, destinada a conservar els concerts amb escoles que segreguen per raons de sexe. Recordem les nombroses vagues que es van convocar davant la seva gestió. Recordem les retallades amb l’excusa de la crisi, la manca de recursos i de professorat. I recordem també que deu anys després, els governs dels quals ell o el seu partit n’ha format part encara no han desplegat els articles de la LEC que més podrien afavorir a l’escola pública (configuració de zones educatives, participació de la comunitat  educativa i escolar, atenció i integració dels ensenyaments artístics, o desenvolupament de l’educació al llarg de la vida, entre d’altres) sinó que els efectes conservadors de la LEC s’han vist agreujats per una LOMCE d’àmbit estatal que des del 2013 els ha enfortit i n’ha amplificat l’impacte. El contrast amb l’acció duta a terme per l’Ajuntament en tan sols quatre anys és més que evident, és innegable.


Davant d’això és evident que corren perill la inversió educativa del pla de barris a les zones desfavorides, el creixement sostingut de places escolars públiques, i una governança participativa en mans de la ciutadania, entre altres riscos.
Així doncs, l’única garantia de mantenir i enfortir el projecte polític d’educació pública actual és que Barcelona en Comú governi quatre anys més a l’Ajuntament de Barcelona. Perquè sabem que Ada Colau posarà l’educació al centre de les prioritats polítiques de la ciutat, i apostarà de manera decidida per l’educació pública com ve fent des de 2015. Perquè votant Colau les oportunitats educatives no es perden, es guanyen. Perquè votant Barcelona en Comú guanya l’educació, i amb ella, guanyem el futur.

 

Signants

 

  • Adolfo Caviedes Vicente
  • Alba Sanagustin
  • Albert Pèrez
  • Albert Urgell
  • Amador Pisabarro San Martin
  • Ana López Prat
  • Andreu Negre Pascual
  • Angel Garcia Velalzquez
  • Ángels Navarro Ortiz
  • Anna Duch Larena
  • Anna Juhé Mas
  • Aran Clemente Nadal
  • Arantxa Díaz Rodríguez
  • Avelina Venegas Hernádez
  • Beni Margallo Montaña
  • Carles Martínez Riba
  • Carlos Benito
  • Carlota Falgueras
  • Carmen Gutiérrez
  • Carmina Alvarez Les
  • Cèsar Ochoa
  • César Ochoa Díez
  • Clara Garcia Pleyán
  • Cristina Carrera
  • Daniel Tornero Prieto
  • David Cadenes Sanchez
  • Dolors Iglesias
  • Elisenda Domènech Pascual
  • Escarna Escribano Arriazu
  • Ester Cojo Arroyo
  • Eusebi Sotillos Sanz
  • Ferran Blanzaco Serrano
  • Francesc Carmona Pontaque
  • Héctor Gardó Huerta
  • Imma Ayora
  • Isabel Rovira Diaz
  • Isidre Rabadà Molina
  • Javier García Gómez
  • Jesus Enfedaque Echevarria
  • Jesus Martinez Ortiz
  • Joan Carles Gallego
  • Joan Collel Pujol
  • Joan M Girona
  • Jordi Moragas Moreno
  • Jordi Sánchez Callado
  • Jordi Terres Mata
  • Jose Luís Muñoz Díaz
  • José Manuel Parra Campos
  • José María Fanlo Ruiz
  • Josep Maria Gordillo Garcia
  • Josep Maria Isun Ferrer
  • Juan Medina
  • Juan Sánchez de Enciso Valero
  • Laia Alonso Hernández
  • Lluís Filella  Carballo
  • Lluís Filella Carballo
  • Lorena Vilaseca Hernández
  • Lourdes Aramburu Otazu.
  • Manuel Muñoz Vega
  • Marc Hortal Galí
  • Maria Adela Solano
  • Maria Amalia Molinero Egea
  • Maria Antonia Heras Macià
  • Maria Eugènia Merás Menéndez
  • Maria Jesús Barcena
  • Maria Luz Hernadez Jabardo
  • Maria Maisp Utset
  • Maria Navarro Benito
  • Maria Nazaret Almeida Sánchez
  • Maria Pilar Iñiguez Tarrago
  • Maria Roca
  • MariaAntonia Arilla
  • Marion Petit Vilà
  • Marta Domènech Rodríguez
  • Marta Duñach Masjuan
  • Marta Sancho Planas
  • Màxim Fàbregas Añaños
  • Mercè Garcés Fernández
  • Meritxell Gama Vera.
  • Mestres IE Antaviana
  • Miquel Àngel Aragón Brailoff
  • Miquel Àngel Essomba
  • Míriam Casamayor
  • Montse Basté Sabe
  • Montse Florejachs Gómez
  • Montserrat Mestres Giménez
  • Nani Hidalgo Villaroya
  • Neus Garcia Aguado
  • Neus Sogas Quilez
  • Núria Prat Fornells
  • Nuria Silvestre Benach
  • Olga López Martínez
  • Patricia Martínez Àlvarez
  • Pedro Gómez Ibarra
  • Pep Illa Ximenes
  • Pepín de La Rosa Casado
  • Pere San Clemente Rodrigo
  • Pilar Blasi Sanquirgo
  • Pilar de Higés i Argüés
  • Pilar Janer Arasa
  • Quim Fornes Salillas
  • Rafael Bascones Cosgaya
  • Ramon Plandiura
  • Robert Escribano Martinez
  • Robin Malcolm White Rhodes
  • Roger González Fernández
  • Rosa Birulés Pons
  • Rosa Cañadell
  • Rosa Giral i Donato
  • Rosa Lluch Bramon
  • Rosa Ma. Bellés Guitart
  • Roser Caballé Vidal
  • Roser Domenech Figueras
  • Sandra González Fernández
  • Silvia Magriña
  • Susanna Torrano López
  • Tere Esperable Prieto
  • Teresa Núñez de Arena Castells
  • Teresa Rodríguez
  • Tomás Gamarra de la Villa
  • Vicent Tirado Bausá
  • Victòria Campí
  • Xavier Pedrol Rovira
  • Xavier Pedrol Rovira
  • Xavier Domenech Pujol
  • Xesús B Gonzalez