#PensemEuropa

Elements pel debat: pensem Europa en Comú

Document-marc per a debatre la relació entre la revolució municipalista i la reconstrucció d'una Europa des de baix, pel Plenari del proper 1 de juny, que comptarà amb la presència de l’ex-ministre de finances de Grècia, Yanis Varoufakis.

Barcelona com a punta de llança

Tal com recull el nostre manifest fundacional, Barcelona en Comú és una plataforma ciutadana que va néixer amb la voluntat de fer de la nostra ciutat una punta de llança d'un procés de democratització política, econòmica i cultural a totes les escales.
 Des d'aquell juny del 2014, el moviment municipalista s'ha estès ràpidament a nivell estatal. Les 'ciutats del canvi', de Barcelona a La Coruña, ja estem començant a treballar juntes en xarxa, enfrontant-nos a les polítiques injustes del govern de l'Estat i construint alternatives des de baix.
 Però les coses també es comencen a moure en el pla europeu. En l'estiu del 2015 es va constituir la Comissió Internacional de Barcelona en Comú per respondre a l'onada de missatges que ens arribava de tot el món després d'haver guanyat les eleccions. Al llarg de l'últim any, hem rebut centenars d'interpel·lacions d'activistes de ciutats de tot el continent, convidant-nos a compartir la nostra experiència i a pensar juntes els reptes comuns.
 Efectivament, el moviment municipalista de l'Estat, i Barcelona en concret, s'ha convertit en un referent per a molta gent que anhela un canvi a Europa. Sentim el pes d'aquesta responsabilitat i considerem que ens obliga a obrir un debat dins de Barcelona en Comú sobre el futur d'Europa i el nostre paper en el mateix. Per descomptat, qualsevol proposta per transformar Europa i les seves institucions l'haurem de gestar d'acord amb el nostre ADN: en comú.

El context actual

No són menors els reptes a què ens enfrontem en la dimensió europea del projecte d'exercir un canvi que ens acosti a una democràcia real: la lluita contra el TTIP, l'auge de l'extrema dreta al nord d'Europa, la retallada continuada dels drets laborals i socials aconseguits després de dècades de lluita i l'anomenada crisi dels refugiats en el marc d'una Europa fortalesa, que no respecta els drets humans més fonamentals. És evident que ni els estats ni les institucions europees hi estan donant resposta.
 És més, vivim en una Europa de sobiranies segrestades, governada per institucions que rebutgen la voluntat de la ciutadania expressada a les urnes quan no les convé, com vam veure de forma descarada en la reacció al referèndum grec de 2015. Cada vegada que la població opta per donar suport forces polítiques o idees contràries al mandat de l'equilibri pressupostari, els grans poders de l'economia cauen sobre la sobirania popular, aixafant-la. Cada vegada que un país s'allunya de mandat del dèficit zero, la prima de risc exerceix de corrector de la voluntat ciutadana. Per a les agències de ràting i les institucions econòmiques només hi ha una elecció correcta: la recerca del creixement infinit, sense importar el cost humà. Aquestes polítiques austeritàries pactades entre les institucions europees, els poders financers globals i els governs estatals estan castigant de manera particularment sagnant a les ciutats i poblacions del sud del continent.
 

Nuit Debout i les revoltes franceses, una esquerda política al cor d'Europa

Les protestes socials i sindicals a França i l'explosió del moviment Nuit Debout a tot França, amb un 60% de suport popular i una connexió íntima i potent amb les xarxes del 15M, han obert una petita escletxa de reconfiguració de la situació política a cor d'Europa. França és un país clau, pont entre el nord i sud del continent. La perspectiva de construcció de moviment i d'exigència de democràcia radical que s'expressa en aquests dies a tot França, juntament amb la seva connexió amb els moviments municipalistes al sud d'Europa, poden contribuir a la construcció d'un escenari necessari del que ha de sorgir un moviment europeu de baix a dalt, contra la deriva zombi de la UE i afrontant el gir a la dreta i la ultradreta que s'està produint en els estats del Nord.
Per aquest motiu, un grup d'una vintena d'activistes de diferents àrees de BComú varen participar en la trobada internacional convocat per Nuit Debout, Global Debout, que va tenir lloc a París el 7-8 de maig. (Nota: d'haver assemblees de districte de BComú interessades a dinamitzar debats al voltant d'aquesta qüestió, les persones que van participar en la delegació de París estan disponibles per tornar a compartir l'experiència.)

Una xarxa de ciutats rebels

Davant d'aquest escenari, seguim apostant pel teixit local, per la proximitat, per la feminització de la política, pel municipalisme, així com per estar sempre prop de les dinàmiques de moviments vius que emergeixin amb força en l'esfera pública europea. Tenim clar que la ciutat és l'àgora on va néixer la democràcia i serà on podrem començar a recuperar-la. Però no hem de pensar la ciutat de manera aïllada, ja que hem de articular-nos entre les ciutats que estem en el procés de transformació democràtica. És per això que hem d'estar atents a la possibilitat de construir una xarxa de ciutats rebels que pugui trencar amb l'Europa actual, carrer a carrer, barri a barri, ciutat a ciutat, des de baix, connectant situacions, sabers i processos diferents.
Per a nosaltres, una ciutat rebel és qualsevol ciutat que s'aixequi i planti cara als poders fàctics amb l'objectiu de construir una democràcia real, crear economies alternatives, protegir els drets humans, i els béns comuns, ja sigui des de dins o des de fora de les institucions municipals. Són ciutats rebels els ajuntaments del canvi de l'Estat, les ciutats contra el TTIP, les ciutats refugi de Grècia i Itàlia, i també les ciutats Debout de França.
Ara ens toca pensar com poden articular totes aquestes forces, i altres més que estan sorgint, perquè tinguin una potència realment transformadora, en diferents nivells i capes d'intervenció. Sense perdre de vista la dificultat de construir escenaris supramunicipals quan els nostres processos de base estan encara en construcció. És crucial, d'altra banda, pensar l'articulació entre aquesta dinàmica de construcció ciutadanista rebel i els processos de salt institucional, perquè aquesta articulació és pròpiament el projecte polític del qual estem sent protagonistes.

Obrint el debat

Per obrir aquest debat dins de Barcelona en comú, des de la Comissió Internacional, convidem a tots els espais de l'organització a reflexionar sobre les següents preguntes:
Com podria contribuir una xarxa de ciutats rebels a la construcció d'una altra Europa des de baix? Quines són les limitacions del municipalisme en aquest sentit?
Quin paper hauria de jugar BComú en la construcció de la xarxa de ciutats rebels? Quines accions concretes podem prendre des dels eixos, barris, comissions i l'Ajuntament per impulsar el canvi a nivell Europeu?

Ens trobarem en un plenari extraordinari el dia 1 de juny a les 18.30 a Cotxeres de Sants per posar les nostres idees en comú i llançar aquest debat tan important per al futur de totes. Tenim el plaer d'informar que aquest debat comptarà amb un convidat especial: l'anterior ministre de finances de Grècia, Yanis Varoufakis, que ha acceptat amablement participar en aquesta sessió que no és oberta al públic, sinó una activitat interna de la nostra organització.

Si som capaços d'imaginar una altra Europa, tindrem el poder de transformar-la

Més recursos per obrir el debat:
Conversa Varoufakis-Pisarello: per una Europa de ciutats rebels

Manifiesto, DiEM25 (la plataforma per la democratizació de la UE de Yanis Varoufakis)

Un plan b contra la Europa de la austeridad,  Pablo Elorduy, Gladys Martínez López, Diagonal (article que posa DiEM25 en context i el compara amb Plan B i altres moviments similars)

“Nuit Debout: Convertir Place de la Rèpublique en el ágora mundial”, Rossana Reguillo, Tercera Vía
El exclusivo club de los ciudadanos europeos M.Eugenia Rodríguez Palop