El plaer és nostre

L és la primera lletra de LGTBIQ+. Però els avenços no han estat iguals per a totes les sigles de la diversitat. La nostra realitat molt sovint ha estat ignorada i invisibilitzada. Avui volem celebrar la diversitat de formes de ser lesbiana: trans, marimachos, gordas, femm, felices, actives sexualment, majors, joves, amb diversitat funcional, migrades o racialitzades, mares… I volem reconèixer el paper fonamental que el lesbianisme feminista ha jugat en l’alliberament de la sexualitat de totes.

Des dels inicis del moviment feminista, la sexualitat ha estat un terreny d’intenses disputes i debats interns travessats per la tensió entre “plaer” i “perill”. Si parlem només del plaer, oblidem la violència masclista que limita, condiciona i reprimeix la sexualitat. Si parlem només del perill, ens centrem únicament en la violència i oblidem que la sexualitat és un element de transformació i alliberament. 

El discurs centrat en el perill ha influenciat l’imaginari social sobre les relacions lèsbiques, dibuixant-les de forma infantilitzada, purament emotiva, exenta de la passió del cos. Com a resposta, el lesbianisme organitzat ha recorregut de forma intensa i excitant el plaer sexual i l’ha reinterpretat, no només com a horitzó al que arribar, sinó, alhora, com a condició imprescindible per a arribar a ell. El plaer ens permet alliberar-nos del perill, és la font d’on extraiem l’energia per parlar lliurement del nostre plaer i en contra del perill.

Aquest 2022 volem retre homenatge als moviments lèsbics dissidents que durant els anys 80 van obrir camí en la reinterpretació del plaer sexual com a font d'alliberament polític. A Barcelona tenim exemples com les GLAL o Grup en Lluita per l’Alliberament de la Lesbiana (​​primera associació lèsbica de tot l’estat espanyol), la Red de Amazonas amb la revista Laberint, l’espai La nostra Illa, la Comissió de Lesbianes de l’Eix Violeta amb la revista Mate Lila, el Grup de Lesbianes Feministes de Barcelona amb la revista Tríbades

Ningú ens farà creure que el plaer és secundari, que ha de venir després, un cop aconseguides les victòries materials, perquè el plaer és necessari per a aconseguir-les. No deixarem que ningú ens faci sentir culpables per buscar el plaer, perquè el plaer fa possible la imaginació i el desig d’una vida millor i la força i la confiança per a perseguir-la. Les lluites polítiques es defensen quan les persones ens sacsegem la por al perill.

Defensem la Barcelona que volem i la vida que volem. Una vida plena de desig. Fem-la realitat juntes! 

Participa a Barcelona en Comú.