Dilluns, 21 setembre, 2020

El malson de Cerdà

Hi ha creixements desitjables, com el de la ciutat del Pla Cerdà que, fora de la ciutat emmurallada, imaginava una ciutat saludable, amb habitatges ben ventilats i un espai públic amb milers d’arbres. Però, en lloc d’això, tenim una ciutat dominada pels cotxes que omplen les finestres de l’Eixample, no de llum, sinó de gasos contaminants

Les ciutats són espais canviants, d’intercanvi, de creixement. Segons l’ONU, al 2014, el 54% de la població mundial habitava en àrees urbanes. La previsió és que el 2050 aquest percentatge hagi augmentat a un 66%.

Amb aquestes previsions podem dir que hi ha creixements que han de ser limitats, com ara el creixement econòmic a un ritme exponencial que esgota els recursos naturals i porta el planeta al col·lapse.

Hi ha creixements desitjables, com el de la ciutat del Pla Cerdà que, fora de la ciutat emmurallada, imaginava una ciutat saludable, amb habitatges ben ventilats que rebessin la llum del sol i menys vulnerables a les epidèmies que havien afectat la ciutat. Amb parcs i jardins interiors a les illes i un espai públic amb milers d’arbres i espais de trobada. També uns carrers amples i xamfrans que afavorissin la mobilitat. Un equilibri que definia amb la frase: “Ruralitzeu allò que és urbà, urbanitzeu allò que és rural”.

I hi ha creixements als quals s’ha de donar prioritat política, com ara el dels modes més sostenibles i saludables de transport a les ciutats. Que són, principalment, anar a peu, bicicleta i transport públic.

Fer créixer aquest tres modes requereix que gaudeixin, entre altres coses, d’infraestructures segures i ràpides. Amb això, s’aconsegueix una millor mobilitat global amb una mínima despesa energètica, contaminació i sinistralitat. Són modes de transport més eficients, saludables i segurs que el transport privat motoritzat, entorn al qual s’ha centrat el disseny de les nostres ciutats en les últimes dècades.

Hi ha alguna cosa més ineficient, perillosa i contaminant que un vehicle de centenars de quilos transportant una persona? No, Cerdà no volia aquest malson

Hi ha alguna cosa més ineficient, perillosa i contaminant que un vehicle de centenars de quilos transportant una persona? No, Cerdà no volia aquest malson. Volia una ciutat saludable. Volia que a les finestres de l’Eixample hi entrés l’aire i el sol, no els gasos i partícules contaminants. Ni el soroll. La realitat que vivim avui en dia a la ciutat està molt lluny del que va imaginar Cerdà.

Segons l’Enquesta de Mobilitat en Dia Feiner (EMEF) del 2019, un 77,2% de desplaçaments a Barcelona es fan en transport públic (33,1%) i mobilitat activa (44,1%). L’altre 22,8% correspon al transport motoritzat privat: cotxe (15,8%), moto (6,2%) i furgoneta/camió (0,8%).

Una altra qüestió rellevant en relació a la mobilitat són els sinistres de trànsit. Segons fonts de l’Ajuntament de Barcelona, l’any 2019 hi va haver 9.251 sinistres de trànsit a Barcelona, amb 22 víctimes mortals, la majoria de les quals van ser motoristes. També hi va haver 202 ferits greus. El 85% dels 18.975 vehicles implicats en els accidents van ser cotxes, motocicletes, furgonetes o taxis.

Així mateix, l’Agència de la Salut Pública de Barcelona, en el seu Informe de qualitat de l’aire de 2018 explica que se superen els límits de referència de l’OMS pel que fa a NO2 a l’Eixample i Gràcia, els de micropartícules PM10 i PM2.5 a gairebé tots els districtes, així com els de benzè i ozó. La mortalitat atribuible a la contaminació a la ciutat de Barcelona és de més de 300 víctimes anuals. I el principal emissor d’aquests contaminants és el trànsit motoritzat.

La mortalitat atribuible a la contaminació a la ciutat de Barcelona és de més de 300 víctimes anuals. I el principal emissor d’aquests contaminants és el trànsit motoritzat.

Així que, imaginem ―no li posarem pas límits a la imaginació―, que aconseguim passar dels percentatges de desplaçament actuals a uns que facin la mobilitat més sostenible, saludable i eficient. Imaginem, no que eliminem els cotxes i les motos, que potser és el que caldria, sinó que reduïm els seus desplaçaments a la meitat. Quina seria l’afectació pel que fa a sinistralitat i contaminació a la ciutat?

Les dades apunten a què el nombre de víctimes es reduiria dràsticament, tant per la millora de la qualitat de l’aire, com per la millora de seguretat amb la reducció del nombre de cotxes i motos, els majors implicats en accidents amb víctimes greus i mortals. Això, sense comptar la millora que es produiria per la reducció de velocitat a les vies i altres millores de seguretat.

No caldria esperar l’any 2050 per assolir les víctimes 0, ni conformar-se amb què el 2022 el nombre de víctimes mortals en accidents trànsit s’hagi reduït en un 20% i el de ferits greus hagi disminuït en un 16%, com estableix l’actual Pla Local de Seguretat Viària.

També la mobilitat elèctrica pot jugar un rol complementari. El cotxe elèctric milloraria pel que fa a l’emissió de gasos i soroll, però no pel que fa a l’emissió de micropartícules, gran despesa energètica i perill potencial. Millor patinets o motos elèctriques compartides que, en ser més lleugers, són més eficients energèticament i més segurs. I millor encara, la bici elèctrica en ser mobilitat activa (2.000 d’elles en servei al Bicing). Amb ella, no hi ha orografia ni pes que s’hi resisteixi, a no ser que sigui el dels prejudicis.

No voldria Cerdà que el seu somni d’una ciutat saludable, es convertís en un malson que malmetés la salut i amenacés la vida de la ciutadania. Voldria una ciutat amb menys fums, menys sorollosa, on la mobilitat fos ràpida i eficient, però no al cost de la salut de la ciutadania. Cerdà no posava límits a la seva imaginació. No els posaria al creixement de la mobilitat sostenible.