Dimarts, 12 gener, 2021

Drets de ciutadania a Catalunya: un miratge

S’apropen les eleccions a Catalunya i centenars de milers de veïns i veïnes migrades no podran votar ni ser escollides com a representants polítiques. Aconseguir erradicar aquesta xacra és una necessitat imperiosa perquè encara tenim ciutadans de primera i ciutadans de segona. I el proper Govern de Catalunya hi pot tenir molt a dir, per molt que alguns encara ho dubtin

S’apropen les eleccions a Catalunya i centenars de milers de veïns i veïnes migrades no podran votar. Actualment, el vot està lligat a la condició de ciutadania i aquesta a la de la nacionalitat. Les persones migrades que no tenen la nacionalitat no només no poden votar sinó que tampoc poden ser escollides com a representants polítiques. Aquesta és una de les moltes traves burocràtiques que priven a les persones migrades de gaudir de manera efectiva dels drets de ciutadania com qualsevol altre.

Alhora, tal com reivindica des de fa anys la Safia Elaaddam amb la campanya #TeCedoMiVoto, és una trava que es podria solventar lligant el dret a vot amb l’empadronament. El padró, que tot i ser un dret blindat com recorda la darrera Resolució del Ministeri de Presidència, la majoria d’Ajuntaments no el respecten i d’aquesta manera el converteixen en una trava burocràtica més. El padró és la porta d’accés a altres drets bàsics com són la salut, l’educació o els serveis socials i, per tant, la impossibilitat d’accedir-hi té conseqüències devastadores. L’any passat diverses entitats de defensa de drets humans van impulsar la campanya #PadróSónDrets, on exigien a tots els Ajuntaments de Catalunya que impulsin polítiques d’empadronament actiu per assegurar-se que totes les persones que viuen en els seus municipis estiguin registrades a tal efecte.

Moltes de les barreres que impedeixen que tota persona pugui ser gaudir dels drets de ciutadania són dictades per la Llei d’Estrangeria, però no totes. Accedir a un contracte de feina o de pis és pràcticament impossible, tot i que en aquest últim extrem altres eixos d’opressió, no explícitament o exclusivament institucionals, també s’hi creuen. El 2019 l’Ajuntament de Barcelona sancionava amb 90.000 € el portal immobiliari Idealista per discriminació per origen i el 2020 el Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions va publicar un estudi on es demostra que més del 70% de les immobiliàries accepten la discriminació directa absoluta, és a dir, el bloqueig total a persones migrades de l’accés a un habitatge.

Tant greus com inversemblants són tots els casos de persones migrades que havent de rebre un suport econòmic per la seva situació de vulnerabilitat no poden fer-ho a causa de la impossibilitat d’accedir a un compte corrent. Els bancs s’acullen a la normativa europea que pretén combatre el blanqueig de capitals i el finançament del terrorisme per no permetre a persones que tenen certes nacionalitats accedir a tenir un compte corrent. Durant els mesos de confinament vam veure com les Illes Balears i les Illes Canàries solucionaven aquest punt a través d’entitats actuant com a mitjanceres o de targetes de prepagament.

Les conseqüències del racisme i la violència institucional i social malauradament són moltes i les estructures que les sostenen, també. Aconseguir erradicar aquesta xacra és una necessitat imperiosa perquè encara tenim ciutadans de primera i ciutadans de segona. I el proper Govern de Catalunya hi pot tenir molt a dir, per molt que alguns encara ho dubtin. Ens trobem submergides en una pandèmia de la qual encara no en coneixem l’abast, però sí alguns dels factors que han contribuït a empitjorar-la, com és la privatització de la salut. Catalunya lidera el rànquing estatal juntament amb Madrid del volum del negoci de la sanitat privada almenys des de 2014. Marcià Sánchez Bayle, president de la Federació d’Associacions per la Santitat Pública, explicava a un mitjà de comunicació que la deriva privatitzadora ha anat afeblint la pública i hi ha minvat l’accés.

I de la mà d’aquesta pandèmia ha arribat una crisi social i econòmica de la qual tampoc en coneixem l’abast i sobre la qual el proper Govern de Catalunya també té molt a dir-hi. Hem vist milers de persones en situació de sensellarisme arreu del país els darrers mesos i malauradament tot apunta que n’hi haurà més amb una precarietat laboral disparada, un accés a l’habitatge impossible i una Llei d’Estrangeria impertèrrita. En definitiva, el proper Govern de Catalunya pot servir per caminar cap a la garantia dels drets de ciutadania per tots i totes – i potser de pas serveix perquè alguns li trobin utilitat a això de governar.