Dimecres, 16 març, 2022

Dones i moviment veïnal de Nou Barris

Nou Barris ha estat sempre terra d’acollida. El seu esclat demogràfic va ser espectacular entre els anys cinquanta i setanta. Famílies arribades de diversos punts de l’estat espanyol cercaven una terra amb millors oportunitats, dintre d’un règim franquista que les ofegava. El creixement poblacional va ser tan aclaparador que, en dues dècades, va passar de 30.900 habitants (1950) a 195.445 habitants (1970). Com bé sabem, però, les circumstàncies dels barris en aquells moments no van ser gens fàcils per a les famílies que hi van arribar: l’accés a l’habitatge va ser un greu problema i se li sumaven les dificultats per accedir al transport públic, els carrers sense asfaltar, sense clavegueram, sense semàfors i amb una gran manca de serveis essencials (esportius, culturals, comercials, comunitaris, sanitaris, etc.).

Davant de tota aquesta injustícia, els moviments veïnals van estar al peu del canó per demanar millores essencials i amb el ferm convenciment d’aconseguir uns barris on poder viure i créixer dignament. Les dones van ser cabdals en la lluita veïnal, fent front a un sistema que les volia tancades a casa, assumint soles la cura de les seves famílies.

Enguany, l’Ajuntament de Barcelona ha posat en marxa el programa “Memòria de les lluites per l’habitatge” –elaborat conjuntament amb les Taules de Memòria dels districtes– que neix per estudiar, difondre i reivindicar els moviments i les persones que van mobilitzar-se col·lectivament en defensa del dret de l’habitatge a la ciutat. I una altra cosa no, però Nou Barris va néixer i créixer vinculada a aquestes lluites. Hem tingut la sort de tenir un moviment veïnal pioner, decidit en les seves reivindicacions i incansable, amb una presència capdavantera de les dones.

En record d’aquestes dones lluitadores, des d’ara hi ha un faristol a la plaça del Verdum dedicat a les dones de l’antic safareig de les cases del governador. Un safareig que va suposar un servei important per a les veïnes que vivien en habitatges en condicions precàries, que feia d’espai de trobada comunitària i facilitava la creació de vincles dintre de la vida quotidiana. Un safareig que reivindicava l’espai públic del qual feien un ús tan diferent les dones dels homes, i que ara representa un crit d’inclusió d’elles a l’espai públic.

Així mateix, coincidint amb la celebració del Dia de les Dones, la Regidoria de Memòria Democràtica seguirà aprofundint en la memòria de les lluites de Nou Barris, amb una taula rodona de dones activistes. Quins projectes i iniciatives van liderar les dones per millorar els nostres barris? Molts veïns i veïnes del mateix districte encara desconeixem la resposta a aquesta pregunta i no és per voluntat pròpia; és una evidència que ens mostra la necessitat de seguir recuperant i visibilitzant les dones que han estat tant de temps sota el silenci de les fonts històriques. Recuperar la nostra història, amb totes les veus, és una necessitat per mirar al futur amb esperança. Recuperar el passat ens ajudarà a posar en evidència les lluites que continuen igual de vives; lluites que se senten presents i que ens mostren el camí que encara queda per recórrer. Els desnonaments, l’especulació immobiliària o l’augment del preu dels lloguers són problemes greus i estructurals que no se solucionaran sense mobilització veïnal i sense polítiques innovadores i valentes, que posin l’interès general per damunt dels interessos de la minoria que s’enriqueix amb l’especulació. A Nou Barris, la memòria de les lluites del passat ens connecta amb les lluites del present.