Dia sense cotxes?. Oh, no!

Avui dijous es tanca la setmana de la mobilitat sostenible amb el Dia Sense Cotxes, una jornada que es celebra a tot el món i que busca encoratjar els conductors a deixar el cotxe a casa per un dia, alhora facilitant que vianants i ciclistes puguin utilitzar l'espai públic de manera segura.

A Barcelona hi ha previst tallar 58 carrers secundaris i la restricció de trànsit en dues vies principals, Via Laietana i Gran de Gràcia, on es reduiran o es tallaran carrils per prioritzar el transport públic entre les 8.00 i les 21.00 hores. És la darrera de les 90 activitats organitzades per l'Ajuntament, entitats i associacions al llarg de la setmana per tal de promoure un canvi d'hàbits en la mobilitat i una conscienciació del problema de la contaminació ambiental.

Ràpidament s'han aixecat les habituals veus contràries i crítiques amb la iniciativa, acusant el govern municipal de fer polítiques de cara a la galeria, de perjudicar el sector comercial o de dificultar els desplaçaments dels ciutadans en dia laborable, podent fer-ho en cap de setmana, entre d'altres.

Ignoren o obvien aquestes veus que aquest és un esdeveniment europeu amb prop de 2400 ciutats adherides, i que el Car Free Day es celebra avui, dia laborable, a tot el món.

Ignoren o obvien aquestes veus que grans ciutats europees com París, Londres, Berlín, Copenhague, Estocolm o Milà fa anys que desenvolupen polítiques de restricció del trànsit rodat com ara superilles (sí, com la tant criticada del Poble Nou, encara en fase de proves), zones de baixes emissions, peatges urbans, prohibició dels vehicles més antics o contaminants  o fins i tot la prohibició de circulació als vehicles diesel.

Les raons per aplicar aquestes mesures són diverses:  reducció dels nivells de contaminació ambiental i sonora, recuperació de l'espai públic, combat contra el sedentarisme, reducció de l'accidentalitat i, sobretot, la lluita contra el canvi climàtic. Totes elles deriven en una millor qualitat de vida, però com sempre, en una societat estressada, individualista i reticent al canvi com la nostra, molts ciutadans només hi veuen molèsties.

Els ciutadans tenen tot el dret a ser crítics amb les polítiques municipals, però una bona crítica és aquella que es fa amb informació i amb perspectiva, i no com a reacció instantània a un anunci.

És paradoxal veure com el ciutadà mig vol una Barcelona moderna i cosmopolita, mentre rebutja tota mesura orientada cap a aquest objectiu.  Aquestes mesures no són capricis d'un ajuntament que es vol diferenciar de governs anteriors, són polítiques serioses que s'estan duent a terme a moltes altres ciutats i que un cop implantades, són amplament acceptades per la societat a curt termini, doncs els beneficis per la comunitat es fan evidents. Ja fa deus anys per exemple de la implantació de la superilla a la Vila de Gràcia, tot un èxit i celebrada pels veïns, tot i la ferotge oposició inicial d'alguns.

De debò no podem deixar el cotxe a casa un dia i l'endemà valorar si la iniciativa ha estat positiva o no?

Toni Ribas – Eix d'eologia de Barcelona en Comú
@ToniRibas_equo