Crida de Barcelona en Comú per a garantir l’accés a la universitat

Barcelona en Comú ha nascut amb la voluntat de recuperar la ciutat per a les seves persones, i que es garanteixin unes condicions dignes de vida: habitatge, salut, educació, energia... Malgrat tot, molts d’aquests drets no són competència dels ajuntaments. Un d’aquests és el de l’accés a l’educació superior.

Els estudis universitaris són bàsics perquè la nostra societat pugui fer front als reptes del segle XXI. Però constatem que cada cop és més difícil per a la ciutadania de Barcelona i la resta de la societat accedir a l’educació superior. Això és degut als repetits augments de preus de matrícula (el darrer d’un 66%), els canvis cap a nivells d’experimentalitat més alts (i per tant, més cars) del 24% dels estudis, el fet que els màsters valguin el doble que els graus o l’augment de la durada dels estudis.

Segons un estudi del curs 2013­2014, quan es van implantar els preus actuals, aquestes mesures han provocat un augment del cost total d’una carrera d’entre un 69% i un 291% des del 2007, costant 2604€ per curs un estudi de grau. A paritat de poder adquisitiu Catalunya i Espanya eren el sisè país més car per a estudiar un grau dels 32 estats europeus. D’aquests estats, 11 oferien estudis de grau gratuïts i uns altres 12 tenien preus entre 7€ (República Txeca) i 1066€ (Portugal).

Ja s’han començat a donar casos de persones que no poden accedir a la universitat o ho fan en pitjors condicions, amb reduccions de les matrícules, baixada en les preinscripcions i fins i tot baixada de l’estudiantat amb menys recursos.

El Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals de les Nacions Unides, signat per l’Estat Espanyol el 1976, en el seu article 13, apartat d), estableix que: “L’ensenyament superior ha de ser igualment accessible per a tothom, sobre la base de la capacitat individual, pels mitjans que siguin necessaris, i en particular per la implantació progressiva de l’ensenyament gratuït.”

Creiem que aquest acord no només no s’està complint a Catalunya, sinó que cada cop els estudis superiors són més cars.

En el context d’emergència social en què ens trobem, aquests alts preus juntament amb l’absència de beques fa que molts ciutadans i ciutadanes de Barcelona no puguin accedir a l’educació superior, tot i comptar amb 4 de les millors universitats del món al municipi i a l’àrea metropolitana (UAB, UB, UPC i UPF).

Aquesta situació pot veure’s encara més agreujada per la proposta de retornar a un model de 3 anys de grau i 2 de màster, o model “3+2”, enlloc de l’actual 4+1. Tenint en compte que els màsters són el doble de cars que els graus, que un any de grau passi a ser un any de màster farà que moltes persones renunciïn a aquesta titulació.

Aquest divendres 5 de juny de 2015 el Consell Interuniversitari de Catalunya debat la proposta de preus per al curs 2015 ­ 2016, que proposa mantenir els preus actuals i no fer cap rebaixa ni augment les ajudes, malgrat les senyals d’alarma que s’estan encenent. Des de BComú, com a força municipal d'una ciutat universitària que volem l’accés als estudis superiors en igualtat de condicions per la nostra ciutadania, proposem les següents mesures per a que siguin tingudes en compte en la seva decisió:

● la reducció progressiva de les taxes d’accés a la universitat, tendint a la gratuïtat en l’accés;

● l’augment del número de beques, basades en les condicions de renda familiar;

● les “beques equitat” no són beques, sinó descomptes que el Govern no compensa i costen més de 30 M€ a les universitats, cal substituir­les per autèntiques beques;

● i l’equiparació total dels preus dels màsters amb els dels graus com a condició prèvia a la implantació del model de 3+2.

Convidem a altres forces polítiques, municipalistes o parlamentàries, així com institucions i entitats, a que recullin aquestes mesures per tal d’assolir un accés democràtic a l’ensenyament superior.