CONSTRUÏM UN OBSERVATORI COMÚ DE SALUT DE BARCELONA

El cicle monogràfic per a la constitució d’un Observatori de Salut a instàncies de Barcelona en Comú (BeC), a través de l’Eix de salut i dels Consellers de Salut dels barris, es va endegar el dia 13 de juny al Centre Social de  Sants. Amb una assistència nombrosa, l’acte s’obrí amb una introducció a càrrec de diverses companyes  de l’Eix de salut de BeC. Aquestes plantejaren un enfocament general del que hauria de caracteritzar a les intervencions que es succeïren a continuació: les perspectives de millora en salut als barris de Barcelona estan supeditades a la gestió de l’ajuntament i també en la necessitat de dotar d’instruments de participació de  la ciutadania i el compromís d’aquesta per esdevenir alhora responsable i protagonista de la seva pròpia salut.


  A continuació, intervingueren Gemma Tarafa i de Davide Malmusi, comissionada i director general de Salut de l’Ajuntament, respectivament. Durant la seva ponència s’emfatitzà la preponderància, entre els objectius del nou Observatori, una peça clau entre molts altres projectes liderats pel Comissionat, d’assolir una mirada transdisciplinar de la salut que tingui com a objectiu l’estudi i incidència sobre els determinants socials de la salut. Així, l’avaluació de polítiques públiques a iniciativa de l’ajuntament es portarà a terme partint d’aquest supòsit i arrelant-se en quatre línies estratègiques: 

  •  Reduir les desigualtats socials en salut, determinades per la classe social, gènere, origen geogràfic i opció sexual. Això es farà tot impulsant la salut comunitària i accions per l’equitat de salut en totes les polítiques, tot prioritzant els barris més desafavorits (els 18 barris identificats amb pitjors indicadors de salut segons l’informe “la salut a Barcelona 2014”). 
  •  Reduir la iniquitat induïda pel model sanitari actual. Es treballarà per a garantir una sanitat pública per a tothom, universal, equitativa i de qualitat, participada, transparent i amb reforç de l’atenció primària en l’àmbit del Consorci Sanitari de Barcelona.
  •  Suport a col·lectius vulnerables. Es coordinaran accions i es donarà suport, especialment en salut sexual i reproductiva, a famílies cuidadores, pacients amb síndromes de sensibilitat central  i altres. 
  •  Millorar la salut mental i la integració i atenció a les persones amb trastorns mentals i addicions. Derivat del treball realitzat amb  la Taula de Salut Mental, s’impulsarà un nou Pla de Salut Mental.

A part de posar exemples de quin era l’estat de la situació d’aquestes línies estratègiques ,  i obrir la possibilitat d’aprofundir més en altres debats , la resta de la seva intervenció es va centrar en transmetre els trets característics de l’enfocament que es té al Comissionat perquè l’Observatori esdevingui una eina útil i participativa, impulsada a partir de l’estructura municipal (departaments d’estudis), fonamentada en l’evidència científica i alhora generant un vincle interactiu, recíproc, amb la ciutadania mobilitzada i tots els agents socials implicats.


La metodologia de treball de l’Observatori s’organitzarà en dos grans blocs temàtics:  adquisició de dades de qualitat, amb caràcter evolutiu, sobre salut i els seus determinants, per territoris i grups socials; i estudis d’avaluació d’impacte en la salut de les mesures implementades per l’ajuntament, incloent sistemes d’avaluació de la transparència i  rendiment de comptes de la despesa i eficàcia dels serveis sanitaris.
Per concloure, des del Comissionat remarcaren així mateix la seva plena confiança en la utilitat del nou Observatori en Salut, tot i posant diversos exemples, que van des de la capacitat d’avaluar les polítiques i intervencions als barris segons la seva capacitat d’incidir sobre els determinants socials de la salut fins a la consideració d’altres condicionants que en general no són tinguts en compte per part dels òrgans que dissenyen les polítiques de salut pública, com són la qualitat de s condicions de treball, la contaminació de l’aire o la pobresa energètica, la disminució dels embarassos d’adolescents o per millora la detecció i atenció per eradicar la violència masclista.


A continuació tingué lloc un debat, ric i variat,  entre els assistents, en què es plantejaren múltiples interrogants i propostes  per una banda del parer de moltes persones assistent sobre la proposta que era el centre d’aquest debat que era l’ observatori: Havia de realitzar-se o no donat que ja existien altres fonts d’informació; Era útil i prioritària en aquests moments d’emergència social?,  si es realitzava quines especificats  havia de tenir, Què i com havia de mirar, Havia de identificar les dinàmiques que produeixen salut, la necessitat de que fos transparent i participatiu; Com seria aquesta participació ciutadana? Qui decidiria els indicadors que l’havíem d’avaluar- tant d’impacte com de qualitat-? S’ havia d’estar impulsat per l’ajuntament o per altres entitats;  Havia d’abastar la Regió Metropolitana; Havíem de implicar també a la Generalitat a realitzar canvis polítics; S’havia de considerar altres models existents fora del nostre país; les característiques fonamentals que havia de tenir en avaluar i rectificar polítiques, si s’escau ( Centre Vigia) . .  Totes aquestes qüestions eren clau perquè l’Observatori fos  vist com una eina útil i necessària.

Tanmateix, un acord unànime entre els assistents fou la conveniència d’abordar la salut a Barcelona d’una manera diferent a la què s’ha imposat fins que BeC entrà a governar, així com que s’haurà de lluitar per ampliar l’abast de les lliçons que s’extreguin de l’experiència de Barcelona com a laboratori en salut, en un sentit ampli i alhora innovador, a àmbits geogràfics cada cop més amples. Amb aquesta finalitat, és fonamental que el rol dels barris i d’instàncies com els Consells de Barri o Consells de Salut, sigui preponderant, a fi de mantenir la implicació tant de les institucions com de la ciutadania en l’elaboració i avaluació de les polítiques que afectin d’una manera o l’altra a la salut dels ciutadans i ciutadanes de Barcelona.  
De la riquesa de tot aquest debat i de la important assistència a l’acte deduïm la necessitat de continuar debatin les polítiques de salut municipal en els barris  i la importància del paper de la ciutadania.

Carme Catalán, Angels Martinez de Castilla i Jasmine McGhie Culverwell
 I  l’Eix Salut de Bcn en Comú