Ciutat que cuida

Descarrega el Diari 365DiesEnComú

Amb el compromís ferm amb què vam arribar a l’Ajuntament de Barcelona, hem treballat durant aquest primer any de mandat per recuperar els béns comuns per a la ciutadania. La justícia social i l’equitat han d’arribar a tots els àmbits, sense discriminar entre gèneres o opcions sexuals, ni entre adults i grans, joves o infants, ni entre persones nascudes aquí i nouvingudes, ni entre persones amb diversitat funcional. Això implica actuar en els pilars essencials dels drets socials: educació, salut, vida autònoma, vulnerabilitat, renda i habitatge.

Des del primer moment hem actuat per respondre a la situació d’emergència social. Per aconseguir-ho, hem desbloquejat els recursos del superàvit que tenia l’Ajuntament i hem augmentat de 260 a 320 milions d’euros la inversió social.

  • Hem triplicat les beques de menjador, fins a arribar a 7.000 infants.
  • Hem fet un abordatge integral de les violències masclistes (1,3 milions més).
  • Hem doblat els recursos per al Servei Municipal d’Assistència Personal.
  • Per tal de fer front a l’alarmant atur juvenil, hem ofert feina a 1.000 joves a través del programa Garantia d’Èxit a Barcelona.
  • Hem multiplicat per cinc el pressupost destinat a l’acollida de persones sol·licitants d’asil i immigrades.
  • Hem aconseguit desbloquejar les obres de l’Hospital del Mar per completar les noves Urgències i acabar amb la massi cació de les actuals.

De l’assistencialisme als drets socials garantits. Volem garantir drets, no ajudes. Tothom ha de poder gaudir d’una vida digna.

  • Hem posat en marxa quatre punts d’atenció a la pobresa energètica per a la detecció, assessorament i suport en la tramitació d’ajuts i la interlocució amb les companyies subministradores per tal d’evitar talls d’aigua, gas i llum.
  • Hem iniciat el procés de construcció de 2.000 habitatges públics per oferir en lloguer.
  • Per garantir el dret al lleure, hem destinat ajudes a campaments d’estiu per a uns 500 joves dels barris de Trinitat Nova, Baró de Viver, el Bon Pastor i el Besòs i el Maresme.

De la dependència a l’autonomia personal. Volem garantir que totes les persones puguin realitzar el projecte de vida que elles mateixes decideixin de manera independent.

  • Hem ampliat el Programa de Vida Independent, que permet a les persones grans o amb diversitat funcional no dependre de la família ni haver de viure en una residència.
  • Hem millorat el servei de teleassistència, que té més cobertura i que permet a l’usuari decidir quina assistència necessita.
  • Hem impulsat l’elaboració del primer Pla de Salut Mental a Barcelona per facilitar la participació activa de les persones afectades en totes les dimensions social, laboral i cívica.

Dels privilegis a la promoció del bé comú: els drets no estan en venda, ni poden dependre d’interessos econòmics.

  • Hem exigit responsabilitats als bancs en compliment de la llei 24/2015.
  • Hem imposat multes a bancs per especular amb pisos buits.
  • Hem recuperat 555 pisos de bancs i grans tenidors per a lloguer social.
  • Hem creat la Unitat contra l’Exclusió Residencial (UCER) per prevenir i aturar desnonaments.
  • Hem començat a treballar per la reapropiació pública dels serveis sanitaris, i hem forçat l’aturada de derivacions a l’Hospital Sagrat Cor, la reobertura de llits al Centre Fòrum i l’ampliació de l’horari de les urgències a Gràcia.
  • Hem passat a gestió pública tres escoles bressol municipals que s’havien privatitzat amb el govern anterior i en construirem 10 més de noves 100% públiques.

De la igualtat formal a la igualtat real, perquè tothom ha de poder viure lliure i dignament a Barcelona en la difererència i en allò que ens és comú.

  • Hem impulsat una Estratègia contra la Feminització de la Pobresa, alhora que incorporem la igualtat de gènere a totes les polítiques de l’Ajuntament.

I finalment, de les institucions, al treball en comú. Fem una aposta ferma per la coproducció de polítiques socials, cosa que requereix associacions implicades en el seu disseny i també en l’acció social, així com el protagonisme dels veïns i veïnes, veritables expertes quotidianes de la vida a la ciutat.

  • Hem creat espais de treball conjunt entre l’Ajuntament i les entitats de la ciutat per intercanviar informació i coneixements i definir línies d’actuació conjuntes. Hem obert les eleccions de l’Institut Municipal de Persones Discapacitades, hem creat la Taula de Salut Mental i la Taula de Síndromes de Sensibilitat Central, hem avançat en drets sexuals i reproductius i en la lluita contra el tràfic d’éssers humans amb  fins d’explotació sexual, i hem incorporat les persones sense llar a la diagnosi i a la definició de les futures polítiques públiques que les afecten.
  • Hem engegat el Pla de barris, destinat a intervenir en els barris amb més dificultats (majors índexs de pobresa i exclusió, dèficits urbanístics, baixa qualitat de l’habitatge o necessitat d’activitat econòmica), especialment de la zona de Besòs, per impulsar la dinamització econòmica i la cohesió social braç a bracç amb les entitats i la ciutadania.

Avançar cap a la corresponsabilitat

Ara bé, no hem arribat  fins aquí simplement per fer més, sinó sobretot per fer diferent, per produir un canvi de model que beneficia uns quants en detriment d’una majoria que té només accés amb sort a les engrunes en forma d’ajut assistencial. Ens queda molt per fer, ja que calen mesures estructurals, de canvi de model, que no canviarem només amb plans de xoc. En definitiva, més que redistribuir recursos, el que volem és redistribuir poder, d’uns quants a la majoria.

Aquest canvi de model en les polítiques socials no es pot fer d’avui per demà. Barcelona té prou recursos, sí, però també forma part d’una àrea metropolitana que no hi entén de fronteres i que s’uneix a la ciutat en les seves ferides i també en les esperances. Així, som conscients que el canvi ha de ser global de tota l’Administració, però també global, de canvi de mentalitat, d’aquells que s’han beneficiat durant uns anys de la responsabilitat de la ciutadania, pagant factures amb conceptes obscurs per béns comuns com l’aigua, o l’energia, pagant també clàusules abusives per una casa, un dret a què tothom hauria de tenir accés.

Cap a un poder en xarxa i compartit

Queda molt per fer i, tot i que potser en quatre anys no arribarem a tot el que voldríem, no pararem  fins que aconseguim revertir les desigualtats. Cal seguir impulsant un reequilibri de poder, personal i comunitari, perquè no se silencï la veu de cap veí o veïna de Barcelona i cap veu no pesi més que una altra. Volem que més veïnes i veïns, especialment les que ara són més invisibles, participin de les decisions, i així garantir que aquests avenços siguin irreversibles. Això vol dir apoderar. Pel que fa als reptes, algunes de les mesures en què ja estem treballant són fer un pla de lluita contra el sensellarisme, revertir les desigualtats en salut dels 18 barris considerats prioritaris i incorporar un suport econòmic d’inclusió per combatre la precarietat.