Ciutat humana i sostenible

Descarrega el Diari 365DiesEnComú

Un dels primers reptes que hem afrontat com a govern de la ciutat ha estat el d’unificar en una sola àrea de govern les polítiques d’ecologia, d’urbanisme i de mobilitat. El model de ciutat que proposem ha de posar per sobre de tot les persones i el dret a la ciutat, és a dir, l’espai urbà com a espai per a la transformació col·lectiva. Volem recuperar la ciutat mediterrània complexa on serveis, habitatges i benestar es donen la mà i conviuen en equilibri. Tot plegat amb un objectiu: avançar cap a una ciutat més humana, saludable i sostenible.

Hem reorientat alguns projectes i posat l’urbanisme al servei de la ciutat i de la seva gent. Avui tots els promotors privats ja saben que no poden comptar amb l’aprovació del seu projecte per silenci administratiu i que qualsevol nova planificació ha de respondre als interessos de la ciutat, en benefici del bé comú.

  • Aturat el projecte de la torre de 100 metres d’alçada a l’edifici de Deutsche Bank on es preveia fer un hotel.
  • Reorientació de Torre Garcini, on es preveia una operació especulativa i avui ja és municipal, responent a una antiga reivindicació veïnal.
  • Pla d’allotjaments turístics: una aposta per una ciutat per viure-hi, que preserva el dret a l’habitatge  i redueix la pressió turística en els entorns de major densitat. El nou Pla posa ordre i regula la ubicació d’aquesta mena d’establiments a la ciutat, trencant la dinàmica de barra lliure per a la proliferació, amb els problemes de densificació i de mobbing als habitatges que s’estaven produint. Amb un procés participatiu previ en què es van escoltar a tots els agents implicats.

 L’urbanisme que impulsem vol incidir en la millora de la vida quotidiana dels veïns i les veïnes. És un urbanisme de dimensió humana. El nostre objectiu és utilitzar l’urbanisme  com a instrument de reducció de les desigualtats, tot impulsant un canvi important en la manera de treballar dins l’Ajuntament, coordinant polítiques i equips tècnics que han sabut estar a l’alçada del repte.

  • Estratègia per a la rehabilitació urbana fins al 2019 amb la qual es preveuen inversions i ajudes per millorar edificis residencials, edificis municipals, habitatges i, com a novetat, també l’espai públic a partir de tres criteris: l’accés a l’habitatge, l’eficiència energètica i la millora de les condicions d’habitabilitat.
  • Hem reservat sòl públic a tots els districtes de la ciutat per destinar-lo a habitatge per a gent gran i persones joves.

 La coordinació tècnica i política en urbanisme i en mobilitat té un paraigua conceptual que orienta allò que fem: la sostenibilitat.

  • Recuperació de l’espai verd (per exemple, amb el Parc Central de la Marina de la Zona Franca).
  • Estratègia de foment de la bicicleta en la qual s’invertiran 32 milions d’euros fins al 2018 per fomentar-ne l´ús, actuant en la infraestructura ciclista amb nous carrils bici (més de 200 km) i resolent els punts de discontinuïtat de la xarxa.

És en aquesta ciutat per viure-hi, amb protagonisme ciutadà, on hem impulsat un compromís amb el món: volem liderar la lluita contra el canvi climàtic conjuntament amb altres ciutats del món.
Hem impulsat un procés participatiu amb més de 800 entitats ciutadanes vinculades a la xarxa Barcelona + Sostenible, per recollir en el “Compromís de Barcelona pel Clima” dos grans objectius amb l´horitzó del 2030: reduir els nivells d’emissions de CO2 a un 40% respecte als valors del 2005; i incrementar el verd urbà en 1,6 km2, és a dir, 1 m2 per cada habitant actual.

L’aposta pel transport públic està del tot relacionada, també, amb un model de ciutat sostenible i en què ens podem moure sense traves. Per això hem impulsat aquestes mesures:

  • Congelació de les tarifes de 2016.
  • Actuacions que garanteixen l’ús del transport públic, com la L10 que arribarà a la Marina i la Zona Franca.
  • Creació d’un operador energètic, per assegurar una política energètica municipal i garantir l’accés als subministraments bàsics a la ciutadania.
  • Acord per a la connexió del tramvia: a partir d’estudis rigorosos sobre totes les possibilitats de connexió, que s’han fet públics en un exercici de transparència sense precedents en projectes d’infraestructures similars a la ciutat.

Ajornaments, silencis i obres faraòniques que ens hipotequen

Hi ha una feina invisible i que no ha sortit gaire als diaris, el temps que ens ha ocupat posar ordre a tot allò que el govern de CiU no va saber afrontar. Una regulació a base de pactes tàcits, un urbanisme governat amb silencis administratius que permetien que els operadors privats posessin els seus interessos per sobre del bé comú (són coneguts els casos d’Heron City o els del Zara i l’H&M del Passeig de Gràcia). També ens hem trobat amb omissió i ajornaments en l’ordenació d’habitatges d’ús turístic o plans urbanístics fets sense consens, com el Pla Paral·lel, o processos incomplerts, però el que ens dificulta més la feina és que gran part del pressupost d’inversions ens el trobem segrestat per obres de grans infraestructures com el túnel de Glòries.


El repte: recuperar l’espai públic

En definitiva, en un sol any, tot i les dificultats, podem presentar un balanç que indica una nova direcció en les polítiques ambientals, urbanes i de mobilitat. Corregint el que hem pogut, planificant un nou model i actuant amb i per a la gent, avancem cap a la ciutat del bé comú, la ciutat humana, propera, saludable i, sobretot, justa per la qual ha lluitat tanta gent. Seguirem guanyant el carrer, impulsant les superilles i desplegant la xarxa del bus, guanyant en salut, implementant mesures contra la contaminació, guanyant la ciutat, transformant-la amb protagonisme ciutadà.