Ciutat equitativa i pròspera

Descarrega el Diari 365DiesEnComú

Barcelona té prou recursos perquè més gent hi visqui dignament, però calia posar en marxa polítiques redistributives i predistributives i activar una economia sostenible (social i solidària) que garantís els drets laborals i, en últim terme, també la cohesió social. Fa un any que hem arribat al govern i hem començat a treballar en aquesta línia, perquè Barcelona sigui la ciutat pròspera que volem, al servei dels seus veïns i veïnes.  

En el model fiscal Barcelona, hi contribueix més qui més té. Això permet ajudar les famílies amb menys recursos.

  • Poc després d’accedir al govern vam aturar la pujada lineal del 10% de l’IBI per a tothom.
  • Amb les ordenances fiscals, hem congelat l’IBI al 98% de la població, i hem augmentat les bonificacions previstes per la llei.
  • Els pressupostos del 2016 ens permetran destinar els 3,5 milions d’euros que recaptarem pujant l’IBI a qui més té per ajudar les famílies amb menor renda.  

En aquest any hem volgut demostrar que hi ha una política pressupostària alternativa a l’austeritat.

  • El 2015 hem impulsat una modificació pressupostària per destinar 100 milions d’euros a polítiques socials.
  • Hem reduït en 138 milions d’euros l’endeutament del Consistori, fins a assolir el nivell més baix d’endeutament en dècades.
  • Hem guanyat independència dels bancs i ens hem estalviat -ja aquest any 2016-, 10 milions d’euros en interessos que podrem destinar a serveis per a la ciutadania.  

També hem començat a impulsar una transformació del model socioeconòmic de Barcelona, per avançar cap a formes de produir i consumir més sostenibles i que estiguin al servei del benestar de la gent.

  • Hem engegat mesures per avançar cap a una Barcelona amb una economia plural, amb un sector públic fort que lideri la transició del sector privat cap a un major retorn social i ambiental, i que impulsi el sector de l’economia cooperativa, social i solidària.
  • Hem creat el comissionat d’Economia Cooperativa, Social i Solidària, que ja ha engegat un pla de xoc per donar suport a projectes pilot d’aquest àmbit en diversos barris de Barcelona.  

Una altra eina molt important que l’Ajuntament té al seu abast per impulsar la transformació socioeconòmica de Barcelona és la contractació i la compra de béns i serveis.

  • Hem començat a impulsar una contractació i compra pública amb clàusules socials, laborals i mediambientals ambicioses, que potenciïn les petites i mitjanes empreses i les iniciatives cooperatives, i que promoguin una activitat més responsable del sector privat.

La creació d’ocupació és una prioritat del govern, però no a qualsevol preu.

  • Hem reorientat Barcelona Activa, l’agència de desenvolupament econòmic local per donar més pes als plans d’ocupació per a persones aturades de llarga durada.
  • Hem reservat places per a persones majors de 40 i menors de 30.
  • Hem augmentat la partida pressupostària.  

La política socioeconòmica en una ciutat com Barcelona ha de parar una atenció especial al comerç, perquè aquest sector genera una part molt important de la riquesa i dels llocs de treball a la ciutat.

  • Hem posat en marxa un pla de xoc per ajudar el comerç de proximitat als barris més colpejats per la crisi.
  • Hem assolit un consens amb tots els actors del sector per acordar uns nous horaris comercials que redueixen l’obertura en festius.

Sobre la Llei Montoro i el Mobile

L’austeritat imposada per normes com la Llei de racionalització i sostenibilitat de l’Administració local (LRSAL) ens forcen a ser imaginatius i buscar fórmules per recuperar la sobirania municipal també en clau de gestió de recursos. La modificació pressupostària i la declaració dels bombers, escoles bressol, tècnics en dret a l’habitatge, etc. com a serveis essencials, sense els quals la ciutat no pot tirar endavant, són dos exemples de les sortides que hem trobat. Aquestes mesures ens han servit per aprofitar uns diners que d’una altra manera s’haurien quedat al calaix, i també per crear ocupació de qualitat des de l’Ajuntament.

En aquest apartat sobre dificultats, també cal esmentar el Mobile World Congress. La darrera edició, el febrer passat, va ser un èxit en xifres objectives: augment d’un 6% de visites, rècord de 101.000 persones assistents. Ara bé, el repte era, i continua sent, garantir que esdeveniments com aquest beneficiïn el conjunt de la ciutadania, i hem d’admetre que encara queda camí per recórrer. Vam impulsar un estudi sobre la bretxa digital a la ciutat, que ens ha permès identificar quines mancances hi ha encara a l’hora de garantir un accés universal a les noves tecnologies. Hem d’enfortir els mecanismes per donar suport a les empreses d’economia social i solidària i als nous talents que hi ha en el sector, i també a les empreses que treballin amb programari lliure, per exemple.

Un futur pròsper per Barcelona

En els propers tres anys de mandat, cal continuar transformant el model socioeconòmic de Barcelona, un projecte del qual ara posem les bases per recollir-ne els fruits a mitjà termini.

Cal un sector cooperatiu, social i solidari potent i amb voluntat de tenir un paper cada cop més important. I cal que aquelles empreses disposades a avançar cap a formes de produir més justes i sostenibles també s’hi impliquin. Per la nostra banda, seguirem apostant per noves formes de reconeixement i promoció d’una altra economia en què les protagonistes siguin les persones.
I, tal com dèiem, el repte és aprofitar tot el capital que ja tenim, el coneixement que hi ha a la ciutat, i el fet que Barcelona és un referent també en el món de l’empresa i el talent per fer, entre tots, una ciutat més justa i pròspera.

Una ciutat amb memòria que mira al món

També hem volgut recuperar la Barcelona popular, democràtica, feminista, republicana i obrera amb futur. Barcelona és una ciutat rebel, que no s’entendria sense la forta petjada de tradicions com la feminista, la llibertària, l’obrera, la republicana o la democràtica, i estem orgullosos d’aquesta història.

  • Hem creat un comissionat de Programes de Memòria per garantir l’exercici de la memòria com un dret civil.  

Barcelona és una ciutat de pau i solidària amb el seu entorn, i ho ha de continuar sent. Per això hem començat a treballar en xarxes internacionals per posar a l’agenda global el dret a la ciutat, és a dir, el dret a transformar-se col·lectivament a través de transformar la ciutat.

  • Hem impulsat l’ambiciós pla per esdevenir una ciutat refugi.
  • Hem assolit l’objectiu de destinar el 0,7% de la despesa a polítiques de justícia global.