Barcelona En Comú trobarà a faltar a Lluís Brau

Trobarem molt a faltar en Lluís, persona perseverant, amb idees clares, molt actiu, sempre amb una espurna a la mirada, amb aquells ulls petits però incisius, que escoltava... i meditava. Quan havia de fer una exposició era clar i contundent. Quan havia d'actuar era emprenedor i resolutiu. Era una persona compromesa amb el projecte polític, primer de Barcelona en Comú, després de Catalunya en Comú, i des de fa uns anys era President de la Federació Iberoamericana d'Urbanistes, amb importants iniciatives i projectes en l'àmbit mundial liderades per ell mateix.

Ja en els primers anys de carrera es va comprometre amb la lluita contra el règim de Franco des d'una posició marcadament d'esquerres, de manera molt activa i amb gran responsabilitat: opinant, escrivint, projectant. L'any 74 va anar a Cuba amb la seva companya (fins avui) Laura Zumín i el també l'arquitecte Lluís Millet, on van conèixer a familiars del Che i del Fidel Castro, per viure de prop els objectius i els fonaments del socialisme que s'estava implementant a l'illa. En Lluís va ser peça important al PSUC.

Professionalment, com a arquitecte, té una carrera farcida de projectes i plena de reconeixements. Va estudiar a la ETSAB i després va fer un Diploma de Town Planning a l'Architectural Association School de Londres. Va ser Premio Nacional de Urbanismo (del Ministerio de Obras Públicas) els anys 1980 i 1985 i més recentment va ser nomenat President d'Honor del Consell Europeu d'Urbanistes, ECTP-CEU, European Council of Spatial Planners-Conseil Européen des Urbanistes.

La seva feina com a arquitecte urbanista, des del seu despatx barceloní de Plaça Lesseps, ha estat a Barcelona, Catalunya i Espanya però el seu esperit de col·laboració i de suport als països en vies de desenvolupament el va portar a fer projectes i plans urbanístics a Cuba, Angola, Tanzània, Palestina i també Mèxic. Donava classes d'urbanisme a la UPC i al Màster d'Urbanisme de la UPF.

Lluís estimava Barcelona i estimava Catalunya, però sobretot, era una persona oberta al món, un internacionalista de soca-rel.

Que la terra et sigui lleu, company.