En poc més d’una dècada d’existència, Barcelona en Comú ha tingut una història política ben intensa. El que va començar com una onada que va portar la gent comuna a governar l’Ajuntament durant 8 anys, es va plasmar en la marca corporativa com una espiral vermella que no ha variat fins ara. Després de la pèrdua de l’alcaldia en les municipals de 2023, ser força d’oposició i la retirada de l’alcaldessa Ada Colau de la primera línia, el partit s’ha repensat en el seu primer congrés, celebrat l’estiu passat. I des de llavors no ha parat per encetar un nou cicle polític amb valentia, ambició i un objectiu clar: tornar a guanyar l’alcaldia el 2027. Després d’un recent procés de primàries, BComú ja té el lideratge del tàndem Gerardo Pisarello i Carol Recio i ara l’acompanya un canvi d’imatge en sintonia amb l’etapa que s’obre i una mirada de futur. Els candidats a les municipals ho presentaran aquest dissabte en un acte a Nou Barris, on també es durà a terme un porta a porta amb activistes com a tret de sortida d’una campanya de mobilització dels comuns en els barris populars.
L’espot que la formació ha llançat avui a les xarxes socials relaciona aquesta renovació amb la pròpia evolució de la formació: una comunitat política radicalment municipalista sempre en moviment, com la ciutat, i això és el que vol reflectir i equilibrar el nou logo, que Barcelona és el cor del seu projecte.
BComú presenta una nova identitat visual que substitueix l’espiral vermella del moment fundacional per una “C” simplificada, amb una nova paleta de colors, una nova tipografia i un sistema gràfic més sintètic i adaptat als entorns digitals. El canvi és el resultat d’un procés participatiu de nou mesos amb més de 200 persones i s’emmarca en el rellançament del projecte de cara a les eleccions municipals de 2027. El projecte d’una organització amb arrelada als barris, amb experiència institucional i voluntat de tornar a governar.
La nova marca no s’ha encarregat a una agència de comunicació, el disseny s’ha treballat íntegrament des de l’equip del partit. La base activista va ser la primera a opinar, a través d’una enquesta de diagnosi i el resultat va ser clar: una majoria àmplia considerava que la imatge havia quedat desfasada i que calia actualitzar-la. A partir d’aquí, la proposta es va anar construint amb rondes successives de retorn, contrast i validació amb els diferents espais de l’organització. Per a una formació que es defineix pel seu caràcter assembleari i pel vincle amb la seva base, decidir col·lectivament fins i tot la pròpia imatge és una qüestió de coherència.
El símbol: de l’ona a la C
El canvi més visible és la desaparició de l’espiral. Les línies concèntriques que van néixer per representar una onada ciutadana es comprimeixen en un sol traç: una “C” oberta, rotunda i immediatament recognoscible. BComú ho presenta com una evolució, no com una ruptura: la idea de moviment no desapareix, es concentra. L’ona passa a ser forma sòlida; la sacsejada es converteix en estabilitat.
Al centre del símbol hi apareix un element geomètric simple —un rombo— que el partit municipalista llegeix com una plaça: l’espai on les persones es troben, discuteixen i construeixen comunitat. És també un punt de llum i un centre que orienta. La combinació de la C que envolta i el rombo que centra vol expressar una idea concreta: un espai col·lectiu que acull i un nucli que guia.
El símbol, a més, és modular. L’element central pot canviar segons el context: un cor per l’Orgull, el panot de Barcelona per la Mercè… La marca respira i s’adapta sense perdre coherència.
La tipografia: Barcelona al mateix nivell
En el logotip anterior, “Barcelona” i “En Comú” vivien en dues categories visuals diferents. “Barcelona” era més petit, com un complement; “En Comú” dominava. La nova marca els iguala. “Barcelona” té el mateix pes que “en comú”, i tots dos s’escriuen en minúscules. El missatge és deliberat: la ciutat és el projecte, no el seu cognom.
La nova identitat incorpora tres nivells tipogràfics: una tipografia d’impacte —condensada, gruixuda, pensada per cridar— per a titulars i lemes de campanya; una tipografia principal per a textos corporatius; i una tercera per a continguts extensos. La d’impacte recorda la cartelleria dels moviments socials, però amb una execució contemporània.
El text del logotip s’orienta cap endavant: “en comú” es desplaça respecte a “Barcelona”, generant una sensació de moviment, d’avanç. És l’expressió gràfica d’una força que mira cap al futur. Una força progressista, en el sentit més literal del terme: que camina cap endavant, que sempre està en moviment.
El color
El vermell es manté com a color principal, però canvia de tonalitat. El to més viu i llançat dels orígens dóna pas a un vermell més profund, més intens, proper al carmí. És un canvi subtil però significatiu: el color acompanya l’evolució del projecte, passant de l’energia de la irrupció a la contundència d’un projecte consolidat.
A aquest vermell principal s’hi afegeixen tres colors secundaris que amplien per primera vegada la paleta cromàtica de la formació: un verd llima vibrant vinculat a l’ecologisme i la recuperació de l’espai públic; un violeta profund associat al feminisme; i un groc càlid que remet a la proximitat i al municipalisme. La paleta permet combinacions variades segons les campanyes sense que la marca perdi unitat.
El conjunt de la nova identitat resulta més sintètic i robust que l’anterior, i s’adapta millor als entorns on avui es juga la comunicació política: xarxes socials, vídeo, pantalles de mòbil, cartelleria de carrer i materials impresos.